L’estupidesa bonista disfressada d’evolució social

Fa temps, molt temps, que em treu de polleguera una cosa, i ara ho haig de vomitar tot, ho sento.
Parlo de l’estupidesa d’haver d’anomenar les coses en tots els gèneres possibles o, també sovint, feminitzar-ho. Es veu prou habitualment a les xarxes socials crides del tipus “Totes a tal lloc a tal hora!” a l’hora de convocar manifestacions, assemblees, reunions o el que sigui. També es pot sentir en discursos i conferències de premsa dels polítics, que segueixen aquesta veta “bonista” tant els “d’esquerres” com els de dretes. Quant més, suposadament, d’esquerres són, més solen agafar aquesta mena de discurs com a propi. Contingut no en tenen pas gens ni mica de bo avui en dia, però la parafernàlia i floritura tota la que calgui.

estupidesaDe veritat us penseu que fent això aconseguiu alguna cosa més, o millor, que emprant una expressió habitual “tots” o els genèrics “tothom” o “totes les persones” en aquestes situacions? Ho trobo de vergonyós a estúpid, passant per totes les variants pejoratives intermitges.
Probablement no sigui la persona més feminista del món, però tinc molt clara la igualtat home-dona, la llibertat de tot tipus, al mateix nivell i compartida que hem de tenir ambdós gèneres. Defenso sense cap mena de dubte, no sent-ho, la llibertat dels homosexuals, lesbianes, transexuals i qualsevol altra casuística que es pugui donar en aquest tema. Però això ja passa de taca d’oli!

Si una persona es sent ofesa per que la forma d’expressar-se de forma genèrica en moltes situacions tendeix -per causes de tradició masclista probablement, sí- a ser el masculí, doncs es cerca una alternativa en la redacció o forma d’expressió. Estic ben segur de que en ben pocs, poquíssims, casos no es trobarà una sol·lució correcta que no signifiqui començar a posar “diputats i diputades”, “bombers i bomberes”, “tots i totes”, etc.

Per altra banda, per la mateixa línia lògica, els “mascles opresors” ens hem de sentir ofesos per la utilització sistemàtica dels femenins, fins i tot quan toca (la persona, la ciutadania, la comunitat, la junta)?? Va home, va.
Si alguna persona té problemes de veritat amb això, és que té ben poques coses importants de què ocupar-se i, a més, poca capacitat de trobar les alternatives que comentava abans. Una mica, o un molt que n’anem molt mancats, de sentit comú, si us plau.

Actualització: en Tomàs Mallafrè, bon company de patiments cibernètics i de molts altres tipus, em passa enllaç a aquest més que encertat article que parla de la mateixa temàtica, però des del coneixement filològic, cosa que mai he pretès fer jo, per altra banda.

Be Sociable, Share!
Aquesta entrada va ser publicada en General i etiquetada com , , , . Guardar l'enllaç permanent. Afegeix un comentari o deixa un trackback: URL del Trackback.

Un Comentari

  1. Escrit el 14.04.2013 a les 20:04 | Enllaç permanent

    Totalment d’acord, company!

    Ara, com aquella frase de la Bibiana Aido, sent ministra d’Igualtat, no hi ha res: «… los miembros y las miembras de esta comisión… »

Publicar un comentari

El teu email mai serà publicat ni compartit. Els camps obligatoris estan marcats amb un *

Pots utilitzar aquestes etiquetes i atributs HTML <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*
*