Caiguda lliure

L'abismeFa uns dies que estic llegint l’impactant llibre “A la puta calle” de Cristina Fallarás,on relata en primera persona el seu procés de caiguda lliure social, econòmica i personal per causa de l’aguda crisi econòmica que estem patint i de com hem muntat la nostra societat.

No puc dir que sigui un llibre per a qualsevol persona, ni que sigui per gent amb molt poca o massa sensibilitat. Els primers no l’aprofitaran en el seu punt just, no rebran el missatge que entenc que ella intenta fer-nos entendre, més enllà del seu propi drama personal. Els segons, hi ha possibilitats de que tinguin problemes per acabar-lo, o de que realment quedin molt impactats emocionalment amb la seva lectura. Avisats quedeu tots plegats, tot i recomanar-vos-el ferventment.

El llibre és una intensa, descarnada i detallada explicació de l’evolució de la seva vida des de finals de 2008, quan embarassada de vuit mesos la van acomiadar del mitjà de comunicació del qual n’era la sots-directora, fins finals de 2012, quan li comuniquen l’inici del procés judicial de desnonament de la seva llar. Aconsegueix, com a mínim amb mi ho està aconseguint tot i que no l’he acabat encara, posar-me la pell de gallina, transmetre’m l’angoixa i la desesperació de no veure forma de trobar una sortida a la situació i al dia a dia amb dues criatures, encara més que ella, innocents a l’esquena. Mostra la terrorífica fragilitat del nostre, trist, status social, que sempre (pobres de nosaltres, il·lusos) havíem donat per fet, estable i perenne, mitjançant la caiguda vertical que ella exemplifica com la “caida del Monte Niesen”. Explica la fractura social que s’ha produït, arrossegant milers de persones i famílies que han quedat tocades de mort en el procés.

No m’estenc més. A diferència d’ella, l’escriptura no és la meva aptitud més desenvolupada. Només volia transmetre-us que si teniu valor per llegir-lo, crec que ho hauríeu de fer. Tant si sou dels que veieu les orelles al llop, com si (i potser en aquest cas encara amb més motiu l’hauríeu de llegir) sou dels que creieu que teniu assegurada la vostra continuïtat en aquest idíl·lic, i no-tan-segur, status de classe mitjana.

Per últim, comentar-vos que vaig plantejar-me si comprar-lo o no en veure que és de l’Editorial Planeta (d’una del grup) i que té DRM. Res d’això m’ha passat desapercebut. Després d’algun dubte inicial, vaig arribar a la conclusió de que era molt més important, en aquest cas, passar per sobre d’aquests temes que normalment em pesen molt en la decisió, i comprar-lo. Estic convençut d’haver-la encertat, gràcies Cristina.

PS:

Cercant informació sobre ella he trobat aquest vídeo de la seva participació als Matins de TV3 d’abril de 2013.

Publicat en General | Etiquetes , , , , | 1 Resposta

Divagacions vacacionals #1

Vacances. Paraula amb tantes definicions com persones. El meu cervell necessita una descompressió urgent a fi de no sucumbir i acabar causant danys importants a la seva part física. De forma voluntària, però fins 5 minuts abans de fer-ho no vaig ser-ne conscient, desconnecto de la xarxa excepte els serveis “essencials”: un parell de llocs web per informació, correu electrònic personal i protocols de comunicació interpersonal, bàsicament familiar i amical. La “sobre-connexió” amb el món també pot ser nociva.
Miro una estona el debat d’avui del Parlament, on segueixen ventant-se a veure qui la té més gran. Segueixen sense canviar la base podrida del sistema, sense obrir realment la política a la ciutadania. Neo-diputats que aixequen el puny fent la seva escenificació, mentre els altres segueixen el seu mantra habitual. Partits democràtics(?) que anuncien que durant tota la legislatura s’abstendran en qualsevol votació sobre el “dret a decidir” (per a això els han votat?), els altres obrint les rases habituals a qualsevol diàleg democràtic que no sigui “la seva” democràcia. Tot plegat, res de nou.
Persones famoses que es posen malaltes. No em fan més, ni menys, pena que persones més properes geogràfica o personalment que tenen dolències semblants, però els hi reconec la capacitat de donar dimensió i visibilitat a aquestes malalties, si encara hi ha algú que no n’és conscient.
Aprofito per programar-me tasques a fi de fer coses que tinc aparcades fa mesos, per la disbauxa personal. Anar a comprar certes coses, arreglar-ne altres d’avariades, reorganitzar espais caòtics.
Vaig a centres comercials abans bullint d’activitat, actualment buits de persones. Els efectes de la crisi galopant i del terror interioritzat que ens causa el futur són implacables.
La fi del món
Ah, però el món, encara, no s’ha acabat, que quedi clar.

PD Se m’ha acudit mirar quina fila fot avui en dia en David Lee Roth….potser sí que s’acaba el món. Just a gigoló, juàs…

Publicat en General | Deixar un comentari

Sense impressores al Firefox amb Debian Wheezy 64 bits

Portava temps amb una molèstia menor a la qual avui he posat remei: al Firefox no em sortien impressores al diàleg d’impressió. Evidentment, com haureu comprès, no imprimeixo gaire a la feina, o com a mínim des del navegador. Però avui ho havia de fer i m’ha tocat el voraviu haver de canviar al Chromium, que és el que feia fins ara, si havia de tenir alguna cosa en paper. Un altre tema és perquè el Chromium s’espavila solet i el Firefox no. Però això són figues d’un altre paner…

El problema resulta ser que l’executable del Firefox necessita accedir a les llibreries de compatibilitat de 32 bits per mostrar dades en aquest diàleg, suposo que deu tenir a veure amb el Cups, i el procediment per a sol·lucionar-ho és afegint el següent:

export GTK_PATH=”/usr/lib32/gtk-2.0″

al capdamunt de  l’script que invoqui el Firefox. Si no en teniu cap d’script, l’haureu de crear.

Voilà!

Publicat en General | Etiquetes | Deixar un comentari

Una profunditat invisible i torbadora

Has anat a la pàgina principal de Google.

Senzill, oi?

Què ha passat realment?

Quan coneixes una mica com funcionen els navegadors, t’adones que no ho és tant de senzill. Has emprat HTTP, HTML, CSS, ECMAscript i més coses. Aquestes són tecnologies tan increïblement complexes que arriben a marejar qualsevol enginyer si hi dóna massa voltes, i que cap empresa pot controlar ni gestionar en tota la seva complexitat.

Simplifiquem-ho una mica.

Només has connectat el teu ordinador a www.google.com.

Senzill, oi?

Què ha passat realment?

Quan coneixes una mica com funcionen les xarxes, t’adones que no ho és tant de senzill. Has emprat DNS, TCP, UDP, IP, Wifi, Ethernet, DOCSIS, OC, SONET i d’altres. Aquestes són tecnologies tan increïblement complexes que arriben a marejar qualsevol enginyer si hi dóna massa voltes, i que cap empresa pot controlar ni gestionar en tota la seva complexitat.

Simplifiquem-ho una mica.

Només has teclejat www.google.com a la barra d’adreces del teu navegador web.

Senzill, oi?

Què ha passat realment?

Quan coneixes una mica com funcionen els sistemes operatius, t’adones que no ho és tant de senzill. Has emprat un nucli, una pila amfitriona USB, un dispatcher d’entrades, un gestor d’esdeveniments, un font hinter, un rasteritzador de sub-píxels, un sistema de finestres, un controlador gràfic i d’altres, tots ells escrits en llenguatges d’alt nivell que són processats per compiladors, enllaçadors, optimitzadors, intérprets i d’altres. Aquestes són tecnologies tan increïblement complexes que arriben a marejar qualsevol enginyer si hi dóna massa voltes, i que cap empresa pot controlar ni gestionar en tota la seva complexitat.

Simplifiquem-ho una mica.

Només has premut una tecla del teu teclat.

Senzill, oi?

Què ha passat realment?

Quan coneixes una mica com funcionen els perifèrics, t’adones que no ho és tant de senzill. Has emprat un regulador de tensió, un rectificador, un multiplexador d’entrades, una pila de dispositius USB, una pila de concentrador USB, tots ells implementats a un sol circuit integrat. Aquest circuit integrat ha estat construït amb llesques extremadament primes de cristall de silici altament purificat, on hi han posat minúscules quantitats d’altres àtoms que són encastats a l’estructura cristalina, interconnectades amb múltiples capes d’alumini i coure, que es dipositen d’acord amb les pautes d’una llum ultraviolada d’alta energia que s’enfoca amb una precissió d’una fracció de micra, connectat tot plegat amb l’exterior amb cables d’or extremadament fins, tot això dins un encapsulament fet d’una resina estable dimensional i tèrmicament. Les pautes dels àtoms afegits i les interconnexions constitueixen transistors, que s’agrupen per a crear portes lògiques. En algunes parts del circuit integrat, les portes lògiques es combinen amb selectors per crear funcions aritmètiques i lògiques, que es combinen per a crear Unitats Aritmètico Lògiques (ALU). En una altra part del circuit integrat, les portes lògiques es combinen per a fer circuits biestables, que es posen en files, combinant-los amb selectors, per a crear bancs de registres. En una altra part del circuit integrat, les portes lògiques es combinen per a crear controladors de bus i decodificadors d’instruccions i microcodi per a crear un planificador d’execució. En una altra part del circuit integrat, es combinen per a fer multiplexadors d’adreces i dades i circuits de temporizació per crear controladors de memòria. I encara n’hi ha més. Aquestes són tecnologies tan increïblement complexes que arriben a marejar qualsevol enginyer si hi dóna massa voltes, i que cap empresa pot controlar ni gestionar en tota la seva complexitat.

Podem seguir simplificant més?

De fet, amb prou feines, no, no podem. Tot just podem entendre la complexitat d’un sol circuit integrat en un teclat d’un ordinador, i no hi ha un nivell més simple. El següent pas ens porta al programari que s’empra per a dissenyar la lògica del circuit integrat i aquest programari, en si mateix, té un nivell de complexitat que ens porta un altre cop al campdamunt del cicle.

Els ordinadors actuals són tan complexes que només poden ser dissenyats i fabricats amb ordinadors lleugerament menys complexes. Per la seva part, els ordinadors emprats pel disseny i la fabricació són tan complexes que només poden ser dissenyats i fabricats amb ordinadors lleugerament menys complexes. Hauríem d’anar molt avall en aquestes voltes per arribar a un nivell on es pogués començar de cap i de nou.

Un cop comences a entendre com funcionen els dispositius moderns i com es creen, és impossible no sentir-se torbat per la profunditat del que hi és implicat i no quedar-se bocabadat pel simple fet de que funcionin, quan la llei de Murpy diu que, simplement, no haurien de fer-ho.

Per a les persones no tècniques tot això és una caixa negra. Aquest és el gran èxit de la tecnologia: totes aquestes capes de complexitat queden completament amagades i les persones la poden emprar sense ni tan sols saber que existeixen. Aquesta és la raó per la qual moltes persones troben tan frustrant l’ús dels ordinadors: hi ha tantíssimes coses que poden anar malament, que alguna d’elles ho farà de manera inevitable i la seva complexitat és tan profunda que és impossible per a la majoria d’usuaris fer-hi res per a sol·lucionar-ho.

Aquesta també és la raó per la qual els costa tant comunicar-se als tècnics i no-tècnics: els tècnics saben massa de masses capes i els no-tècnics saben massa poc de massa poques capes per a poder establir una comunicació directa i efectiva. La separació és tan gran que no hi ha ni la possibilitat d’emprar una persona intermediària entre aquests dos grups, i això és la causa, per exemple, de que existeixin uns complicats serveis d’atenció a l’usuari i els seus diferents nivells. Sense aquestes estructures de suport, acabes amb la frustrant situació d’un usuari final accedint a una base de dades d’errors de les que empren els enginyers: ni l’usuari final, ni l’enginyer obtenen la informació que els cal per a resoldre el seu problema.

Aquesta és la causa per la qual la premsa del sector, i la població en general ha parlat tant de la mort de l’Steve Jobs i, comparativament, tant poc de la d’en Dennis Ritchie: la influència de l’Steve va ser a la capa que la majoria de persones podia veure, mentre que la d’en Ritchie va ser molt més avall. Per una banda, puc imaginar on seria el món de la informàtica sense el treball que va fer en Jobs i les persones que va inspirar: probablement menys enlluernador, una mica més beig, una mica més quadrat. Tot i això, a l’interior, els dispositius seguirien funcionant de la mateixa forma i farien les mateixes coses. Per altra banda, no puc imaginar-me què seria del món de la informàtica sense la tasca que va fer en Ritchie i les persones que ell va inspirar. A mitjans dels anys 80, la influència d’en Ritchie ho dominava tot i, fins i tot en aquell moment, quedava ben poc del món que hi havia abans d’ell.

Per últim, tot i que no per això menys important, aquesta és la causa per la qual el sistema de patents ha quebrat: la tecnologia ha fet un treball tan excepcional amagant la seva complexitat, que les persones que regulen i gestionen el sistema de patents amb prou feines estan al cas de la complexitat del que regulen i gestionen. Aquesta és l’última astracanada: com les discusions a l’ajuntament sobre una central nuclear que acaben versant sobre el color de la pintura de l’aparcament de les bicicletes, les discusions sobre patents dels moderns sistemes de computació acaben sent sobre mida de pantalles i ordenació d’icones, perquè en ambdós casos aquest és l’únic aspecte en el qual les persones involucrades en la discusió són capaces de fer-ho, tot i que aquests fets siguin completament irrelevants per al funcionament real del sistema sobre el que s’està discutint.

Traducció lliure d’aquest apunt a Google+ : https://plus.google.com/109060739636230777754/posts/iELyXKYuTJo

Publicat en General | Etiquetes | Deixar un comentari

Problemes amb xserver-common i controlador Nvidia

Feia un parell de setmanes que tenia problemes amb les màquines amb Wheezy i controlador privatiu (sí, ho sé) d’Nvidia. Desesperat de tanta lentitud i de que no arribés cap actualització que ho arreglés, he trobat una solució temporal:

Afegiu el següent al fitxer /etc/apt/sources.list:

#Xorg downgrade
deb http://backports.debian.org/debian-backports squeeze-backports main contrib non-free

Fet això, executeu:

#aptitude update && aptitude safe-upgrade

#aptitude install xserver-common=2:1.10.4-1~bpo60+1 xserver-xephyr=2:1.10.4-1~bpo60+1 xserver-xorg-core=2:1.10.4-1~bpo60+1 xserver-xorg-input-evdev=1:2.6.0-2~bpo60+1 xserver-xorg-input-synaptics=1.4.1-1~bpo60+1 xserver-xorg-video-vesa=1:2.3.0-7~bpo60+1

Li dieu que sí, veureu que genera un piló d’informació sobre dependències i suggeriments no satisfets. Jo m’he arriscat i ha funcionat correctament (això no vol dir que us hagi de funcionar bé a vosaltres).
Un cop finalitzat tot plegat, reinicieu i ja haurieu de tornar a tenir un entorn gràfic “usable” a nivell de velocitat.

Font: http://forums.debian.net/viewtopic.php?f=6&t=69341&start=60#p396937

Publicat en General | Etiquetes | Deixar un comentari

Dieta d’aprimament pels PDF

Heu rebut mai un PDF d’aquells que per a dues tonteries resulta un fitxer immens? Poseu-lo a dieta:

gs -sDEVICE=pdfwrite -dCompatibilityLevel=1.4 -dPDFSETTINGS=/screen -dNOPAUSE -dQUIET -dBATCH -sOutputFile=fitxer_aprimat.pdf fitxer_original.pdf

Amb això he passat un PDF de 2MB a menys d’1MB en un pis-pas. 🙂

Publicat en General | Etiquetes , , , | 1 Resposta

Aquí us quedeu, que marxem

Llops amb pell de xai, que s’amparen en lleis segons la seva conveniència i, per elles, atorgant-se el dret a decidir per ells i per la resta de persones. Grans demòcrates fins que han de demostrar-ho: aleshores resulta que les seves lleis no ho són tant de demòcrates.
Renegant i dient abominacions dels nacionalismes com a concepte i culpant-los dels mals del món sencer, quan ells formen part, més que activa, del més ranci, atàvic, opresor i irracional nacionalisme.
Decidint que la seva cultura és la única vàlida o, en tot cas i com a mal menor, qualsevol és bona menys la nostra.
No volen el nostre idioma: parlem català “per molestar-los”. No importa que haguem nascut i crescut parlant-lo. Si podem parlar en castellà i així tothom ens entendrà, per què ens entestem a contrariar-los?
Manipulen la realitat i creen constantment conflictes inexistents a la societat, amb mitjans a sou que vomiten tòpics per una banda i els tenen al·letargats per l’altra, amb la seva pròpia absoluta connivència, no fos que se n’adonessin.
Volen que siguem espanya, però “la seva” espanya, sense diferències, ni estirabots fora del que els agrada a ells. Ens volen però només si som com ells volen, no volen les nostres capacitats, ni els nostres defectes, només volen el que poden obtenir de nosaltres i, a més, demostrar “la conquesta” que els suposa tenir-nos ben lligats.

Ei, de veritat, ja us ho podeu ben bé confitar, aquí us quedeu.

Democràcia...

Publicat en General | Etiquetes , , , | Deixar un comentari

Arduino: una història d’electrònica i maquinari lliure

Publicat en General | Etiquetes , , , , | 3 Respostes

Un gran (realment gran) Lipdub fet a casa

i, tot i que més antic, també cal recordar el que van fer a Taradell

Publicat en General | Etiquetes , , , | Deixar un comentari

Pirates! Toca anar escalfant les goles!!

Publicat en General | Etiquetes , , , , | 1 Resposta