L'educació, els futurs usuaris i el perquè de tot plegat

Els meus fills un dia, fa anys, em van venir tot cofois a explicar que els havien començat a ensenyar informàtica. Jo, incrèdul que sóc, els vaig preguntar que què els ensenyaven. Ells, molt contents, em van dir que els havien explicat com fer anar “un Word”. Un cop em vaig recuperar de la pujada de sangs al cap i vaig poder apagar les flames que em sortien pels caixals, vaig intentar explicar-los que “un Word” era un processador de text, el qual servia per crear documents, donar-los format, etc, etc.
Al cap d'un temps, em van preguntar que si jo no tenia “un Excel” a l'ordinador, que ells el feien servir al cole. Novament, els vaig fer la meva didàctica explicació de què és i per a què es fa servir un full de càlcul.
I, com podeu ben bé esperar, passat un altre període indeterminat de temps em van preguntar que si jo no tenia “un PauerPoin”, que havien de preparar no-se-què per no-sé-quina classe.

Dit això, aquest cop, i tot el que pugui semblar, el meu atac no va contra l'empresa egemònica dominant al mercat de la informàtica de consum (ja ho faig massa sovint), sinó que va destinat al sistema emprat (com a mínim a l'entorn que jo conec) per ensenyar “informàtica” (realment els ensenyen ofimàtica i justet, justet) a les noves fornades d'usuaris.

Quan s'ensenya algú el funcionament del motor d'explosió de quatre temps, no se li explica el funcionament d'un motor d'una marca en concret, se li explica qué és l'admissió, la compressió, l'explosió i l'escapament. Mai (excepte que sigui formació d'empresa, com és lògic) no li expliquen per a una marca concreta de motor…
Així mateix, quan ens ensenyen a multiplicar, no ens ensenyen a fer-ho amb un model i marca concret de calculadora, ens ensenyen l'operativa de manera objectiva independent de la manera real d'efectuar el càlcul. Podem fer-ho a mà, amb una calculadora o amb el supercomputador del Cesca, però el càlcul sempre serà el mateix.
Tampoc quan ens ensenyen a dibuixar i pintar no ho fan amb una marca concreta de llàpissos o aquareles….

Aleshores, per quins set sous han d'ensenyar les criatures a utilitzar una marca concreta de programari sense deixar-los clar que allò és un abstracció del procediment, un programa entre molts, i que el que importa són els conceptes, no on té aquell programa en concret el botó per posar negreta?

Una part de la resposta la sé: la manca de formació i coneixement al respecte de l'assignatura impartida per part del docent. Segur que no puc generalitzar, però en el cas concret que jo conec així era fins fa poc. Últimament sembla que el tema ha millorat, han canviat de persona i sembla més competent, però tinc clar que no deu ser l'únic cas (m'agradaria equivocar-me).
No sé quines indicacions reben els professors quan han de donar aquesta assignatura. No sé si tenen corda per fer i desfer com donar-la, o no. Però sigui qui sigui qui decideix això, tinc clar que ha de fer un pas enrera i abstraure's, inicialment, de l'aplicació que farà la feina.
No té cap sentit que no els expliquin mínimament quines parts conformen un sistema informàtic i quina tasca fa cada una, a nivell molt general quan són petits, clar.

Crec que enfocar-ho d'aquesta manera seria un bon inici per crear usuaris més capaços i que tinguin coneixement de causa suficient per a fer servir més fàcilment diferents programes amb la mateixa funcionalitat. Us heu trobat mai l'anomenat “resistència al canvi” en un usuari, pel simple fet de que una opció de menú o una icona no és on ells esperaven?? si és així, ja m'haureu entès.

Com a final de la històrieta, els meus fills estan més que contents amb l'OpenOffice i el fan servir de manera fàcil i sense problemes. Un d'ells està aprenent els fonaments del dibuix vectorial amb l'Inkscape i ambdós tenen coneixements, molt bàsics, del tractament fotogràfic amb el Gimp. Evidentment, gràcies al que aprenen al col·legi, també tenen relativa soltura amb l'entorn Windows.

A partir d'aquí, entenc que ja tindran els elements per triar què els interessa més. Per que d'això es tracta realment tot plegat: de no perdre mai la llibertat per triar.

Be Sociable, Share!
Aquesta entrada va ser publicada en General. Guardar l'enllaç permanent. Afegeix un comentari o deixa un trackback: URL del Trackback.

Publicar un comentari

El teu email mai serà publicat ni compartit. Els camps obligatoris estan marcats amb un *

Pots utilitzar aquestes etiquetes i atributs HTML <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*
*